logo

estudiants | garcés + juan

Antoni Garcés i Sandra Juan
| can ricart
| 1Q 2017-18

L’edifici es construeix amb un sistema de nuclis portants de formigó armat. Aquests nuclis contenen tot allò que és inamovible alliberant així l’espai que hi ha entre ells. Aquest espai esdevé un fluid en moviment constant respecte la variable temps creant d’aquesta manera una nova tipologia flexible, un camp de proves i d’oportunitats. Aquí és l’usuari qui decideix com vol viure i que necessita per fer-ho.

El sistema abstracte és per si mateix un projecte que pot aplicar-se a qualsevol lloc, però això no implica que cada emplaçament no forci al sistema a adaptar-s’hi i a fer-se seu l’espai. L’encaix entre Can Ricart i l’eixample segueix sense resoldre’s i en aquest punt de tensió el sistema ha de respondre a una sèrie de premisses com són la bona orientació solar, la correcta alineació amb l’eixample de Cerdà i la no-interrupció de la constel·lació de petites places de Can Ricart.

El sistema de nuclis es diferencia d’una malla per no seguir un patró regular i és aquest tret característic essencial el que dóna molt més interès a l’arquitectura ja que d’aquesta manera la trobada amb el buit, amb la ciutat, es fa de manera natural, amb una escala correcta. La capacitat del sistema de crear buit, de crear transicions, visuals, espais; el fan el mètode idoni per a buscar un encaix dels nuclis al lloc.

Una vegada adaptat al lloc, el sistema es compartimenta en els diferents habitatges. No hi ha una tipologia fixa de manera que pràcticament tots els habitatges són diferents en superfície i característiques mantenint així la idea d’espai fluid i canviant. La compartimentació entre habitatges no és permanent i és aquesta condició efímera la que permet una gran variabilitat en el temps de l’edifici que pot acabar assolint una distribució interior completament diferent i el que és més important, més profitosa per a l’usuari.

De la mateixa manera que l’espai interior és variable, la secció és canviant. La irregularitat de la planta baixa es transmet a les altres plantes per mitjà de dobles i triples altures, grans passatges de carrer i una gran variabilitat de situacions que donen lleugeresa a l’edifici i eviten la monotonia de la seva arquitectura pesant i dels seus ritmes verticals contundents.

El projecte actua com a continuació del parc de Jean Nouvel i es col·loca sobre una topografia, una manta verda que crea a l’espai de la planta baixa unes activitats noves al barri. Els nuclis que a les plantes superiors eren el lloc per a tot allò inamovible són  a la planta baixa uns espais polivalents que creen activitat i retornen a Can Ricart el seu esperit de lloc de creació i de refugi d’artistes i artesans. Aquesta topografia de la planta baixa empeny els plans urbans de trobada cap amunt creant així a la segona planta de l’edifici un seguit d’espais comuns accessibles des dels nuclis d’escala que serveixen de lloc de reunió i oci per als veïns de l’edifici. Aquests espais comuns són tots diferents donant-los d’aquesta manera identitat pròpia i provocant així diversitat d’activitats.

El clima mediterrani no pot ser ignorat per l’edifici i per això el sistema respon a l’orientació amb dues tipologies de façana. La façana orientada al sol és sempre una galeria. Una ampliació de la cambra d’aire entre els vidres que dóna a l’habitatge la possibilitat de tenir una terrassa a l’estiu i la possibilitat de captar radiació solar a l’hivern. Les façanes orientades a nord redueixen en gran mesura la quantitat de vidre en contacte amb l’exterior per evitar les pèrdues excessives de calor a l’hivern.

 

 

 

 

A blog about Wordpress design, development , Software and inspiration Largest Online Shopping and Fashion Network