logo

situacions | un balcó a marsella

02_trans2

Jordi Badia
| situacions
| 2015

Qualsevol façana d’un edifici d’habitatges és, per definició, un pla d’intercanvi entre un interior temperat, càlid i confortable i un exterior més o menys natural. La façana és l’element pel qual la casa mira i respira, s’il•lumina i es calenta, esdevenint el complex nexe d’unió entre l’espai privat i el col•lectiu. Del disseny dels seus elements primaris, és a dir la finestra i les seves proteccions, en dependrà en gran part el confort dels seus habitants.

En un entorn urbà la composició i morfologia de la façana es veu condicionada per l’espai col•lectiu. Es pot dir que en aquests casos la façana pertany més al carrer que a la casa, per tal de garantir la continuïtat de la trama urbana. Però quan l’edifici d’habitatges col•lectiu es troba aïllat, i per tant lliure d’aquesta càrrega, la façana es converteix de manera natural en un simple pla porós per on transpira la vida dels seus habitants.

L’Unité d’habitation de Le Corbusier n’és un magnífic exemple. A Marsella cada apartament és en realitat una casa en dos nivells, amb el seu propi jardí (anomenat pel propi LC “loggia”) en continuïtat absoluta amb el seu interior. Un espai destinat a perllongar la vida de la cèl•lula i que vol ser un jardí suspès. Un espai exterior que funciona com una peça més de l’habitatge i que és un element més biològic que arquitectònic, un alvèol captador d’aire que permet respirar l’interior.L’edifici es converteix així en una immensa esponja de 700 forats que són també ulls que miren la muntanya i el mar.

A Marsella el balcó es conforma senzillament amb la prolongació natural dels murs interiors de la cèl•lula i es tanca amb un pla de vidre, de terra a sostre i de paret a paret, que permet ser replegat completament i així fer

desaparèixer la frontera entre el que és interior i el que és exterior, convertint l’espai en un porxo obert a la natura. La coincidència amb el doble espai emfatitza encara més aquest sorprenent efecte. El fet de convertir el graó necessari per accedir a la terrassa en un banc el camufla i el converteix en un element més de l’equipament interior.

La voluntat d’incorporar aquest espai exterior a la vida domèstica es mostra també en el disseny de la taula de formigó adossada a la barana de gelosia, que permet l’acumulació de plantes i bibelots tal i com es veu en les fotografies històriques (controlades per l’arquitecte) o bé en el forat emmarcat de la paret similar als que es proposen en l’interior.A les imatges, aquest espai es veu sempre envaït per la vida domèstica, ple de nens, joguines i coixins, demostrant la seva incorporació al programa con un dels elements protagonistes de la cèl•lula. El caràcter protegit d’aquest espai li dóna una certa privacitat des de l’exterior, acceptant un cert desordre vital sense afectar a la imatge general del conjunt. A aquest desordre calculat, propi de l’activitat humana i el seu confort, cal afegir l’ús del color que s’afegeix a la riquesa de textures del formigó rugós que recobreix l’estructura i dels petits elements de ceràmica incrustades a la barana.

Però aquest espai concebut des de la lògica particular i privada de la cèl•lula funciona perfectament també a l’escala del conjunt, concebut com un senzill apilament dels prismes que contenen la vida quotidiana de les famílies. La façana esdevé així espessa, rugosa, construïda a partir de la repetició a gran escala d’aquesta loggia i especialment de les ombres que produeix, per així convertir aquesta peça en un magnífic exemple de com donar resposta a l’etern binomi individual/col•lectiu que sempre acompanya el disseny d’un edifici d’habitatges.

06_Plantes

02_trans2
03_nensb
04_taulab

07_exteriorb

A blog about Wordpress design, development , Software and inspiration Largest Online Shopping and Fashion Network