logo

situacions | el celobert de la casa batlló 1904-1906

 

00_casa_batllo_final

“El que has heretat dels avantpassats, treballa-ho per disposar-ne”, Goethe.

Entre 1904 i 1906 Antoni Gaudí reformà el numero 43 del Passeig de Gràcia. La casa havia estat construïda com es feia en el primerenc eixample. L’abast de la intervenció va ser molt ample però volem circumscriure’ns a la transformació produïda en el celobert central el qual contenia l’escala de veïns.

La brillant formalització i tractament cromàtic es prou èxplicit, pel que no ens hi entretindrem, però si que ho farem sobre l’adscripció d’Antoni Gaudí, a la tradició mediterrània, la qual ens ha llegat el celobert, com a instrument arquitectònic per aclimatar les edificacions al nostre entorn. El celobert es la versió de la casa amb pati, aplicada sobre una edificació de varis pisos.

Entenem com a mediterranis tots els territoris compresos entre els paral•lels 45º i 30º i que a demes son sota la influència d’una gran massa d’aigua, relativament aïllada de la resta d’oceans, dels quals se’n diferencia, tant per la temperatura, sensiblement superior, com pel grau de sal que conte. La latitud esmentada es la principal responsable de disposar d’estius càlids i hiverns freds, si be cap dels dos massa extrems. La cultura mediterrània ens han subministrat diverses estratègies, totes elles molt atentes a resoldre la bipolaritat de les condicions climàtiques que es donen en aquesta franja.

En la segona meitat del segle XX, ens va arribar la modernitat procedent dels països de la Mittel Europe, tecnològicament mes desenvolupats, però amb unes exigències climàtiques unipolars, això si mes extremades que la nostra. Ells tenen fred, i fins i tot molt fred, però rarament o mai tenen calor. La bondat de la seva tecnologia, es molt adequades a situacions unipolars. Aquestes tecnologies va ser acceptades massa acríticament, i com a resultat vam abandonar la tradició elaborada mil•lenàriament.

Volem rescatar una d’aquestes estratègies, quasi perdudes, que mostra la Casa Batlló, ara que tot just acaba de fer els seus primers cent anys. Ens referim al celobert, un element capaç d’aprofitar la força ascendent que te l’aire calent, menys pesat que el fred, provocant la substitució de l’aire calent per un de mes fred. Recordem que l’aire prop del terra sempre es mes calent que el que hi ha per sobre ell.

Així doncs l’aire calent que hi ha en la part inferior del celobert ascendeix, per l’efecte xemeneia, tot arrossegant el del interior dels pisos, per l’efecte Venturi, produint una ventilació i un refrescament, en el interior dels habitatges, que pot arribar a ser entre dos i quatre graus.

El celobert es el genuí nom que tenim per identificar, el que burocràticament anomenen pati de llum o de ventilació; la força poètica del nom el converteix en finestra cap al cel, des de les parts mes fosques de les cases edificades amb profunditat. Son aquestes les que es comporten millor en les nostres latituds.

Gaudí pren tres decisions al voltant d’aquest celobert: la primera, construir sota les finestres del celobert, tres espitlleres, proveïdes d’un porticó de manera que per elles es succiona l’aire de la vivenda quan es produeix el corrent ascendent en el interior del celobert; la segona, que fou construir una claraboia vidrada en la seva part superior, de manera que al hivern escalfés l’aire del celobert per l’efecte hivernacle, i al estiu facilités l’efecte xemeneia un cop s’obrissin els vidres de la seva part inferior; en la part mes alta si forma un coixí d’aire calent que facilita que l’aire llisqui mes ràpidament; i la tercera, que te a veure amb el tractament cromàtic que dona a la superfície de les parets del celobert, recobertes amb rajoles de València, que canvien el color des del blau ultramar, passant successivament pel blau cobalt, el blau marí, el blau celest i el blanc, fet que iguala la qualitat de llum natural que arriba a les finestres; la quantitat de llum la iguala fent mes grosses les finestres, a mida que s’allunyen de la claraboia.

Cal notar que les finestres del celobert mai donen a peces de servei, sempre humides,- banys o cuines-, i que solen generar sorolls sempre incompatibles amb les estances. Gaudí fa que les espitlleres donin al corredor de distribució de cada planta.

A la mediterrània tot es petit, i humil, quasi pobre, però la saviesa acumulada fins als nostres dies ha sabut generar i refinar diverses petites estratègies que permeten controlar el clima de la nostra arquitectura de manera senzilla i natural. Entre les quals hi ha un lloc important per als celoberts que son la versió de la casa pati mesopotàmica aplicada a la casa de pisos.

DSC_6100
DSC_6072
DSC_6071

A blog about Wordpress design, development , Software and inspiration Largest Online Shopping and Fashion Network