• intro
  • curs
  • professors
  • tallers
  • exercici
  • calendari
  • arxiu
  • conferències
  • publicacions
  • descàrregues
  • biblio



el sentit d’un curs sobre habitatge






Aquest tercer curs, situat al mig de la carrera, pretén consolidar coneixements anteriors a la vegada que iniciar la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. La integració dels coneixements adquirits a altres assignatures és, en aquest moment, una tasca fonamental que ha d’estar encaminada cap a una aproximació global al projecte i al seu desenvolupament professional.

L’esmentada aproximació ha de fer possible la consideració del projecte com a lloc on relacionar i donar sentit a matèries disperses, i on els inevitables límits normatius o de qualsevol mena, s’han d’entendre com a elements estimuladors. L’activitat de projectar és principalment integradora d’altres disciplines. No les utilitza separadament superposant-les a una inalterable idea primigènia sino que són la seva autèntica essència Nocions clares sobre l’estructura, el procés constructiu, els tancaments, les xarxes energètiques o el mateix programa poden configurar sòlids arguments i punts de partida d’unes propostes tendents a la complexitat real.






La incorporació d´aquests temes al mon de les idees no és moldejable ni intrascendent, sino que contràriament un projecte despullat dels seus condicionants materials esdevé, al menys moltes vegades, en una vaga manifestació de preocupacions personals. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no s’ha d’entendre com una renúncia, tot al contrari creiem que és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament.


Davant de l’evolució de la societat, de les seves formes de vida, dels avenços tècnics i d’una creixent sensibilitat ecològica, sembla oportú plantejar-se quin és el caràcter que prenen aquests conceptes en el plantejament arquitectònic i específicament quan es refereixen a l’habitatge.



el curs






El curs està dedicat a l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la definició de les ciutats. L’evident proximitat a molts dels seus plantejaments facilita una inicial identificació amb el tema, alhora que la seva domesticitat permet punts de partida coneguts i assequibles des d’on endinsar-se cap a consideracions més elaborades. Sembla oportú i atractiu, a la vegada, fer coincidir l’actual debat professional sobre com ha de ser l’habitatge amb una reflexió més acadèmica dins el marc de l’escola d’arquitectura.

Proposem, en definitiva, un programa conegut però ple d’incerteses i on més que respostes unívoques pretenem pensar conjuntament com l’habitatge pot satisfer les seves necessitats actuals i al mateix temps donar resposta a la identitat del lloc on se situa. La contribució del projecte residencial a la definició de les nostres ciutats és molt important i en conseqüència proposem exercicis amb clares i específiques implicacions urbanes. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat indisoluble d’edifici i espai públic son des d´aquest punt de vista questions bàsiques i irrenunciables.






​Habitualment, durant el curs es realitzen dos projectes, un en cada quadrimestre, que volen facilitar una certa evolució al mateix temps que complementar-se. En el primer quadrimestre, un emplaçament sense condicionants urbans determinants apunta cap a una major incidència en la definició intrínseca del conjunt i la seva capacitat d’aportar solucions urbanes d’una certa entitat. En quant al programa es proposa la reconsideració de punts de vista i activitats de l’interior de l’habitatge, així com el sentit actual de certs espais comunitaris o equipaments. En el segon quadrimestre l’elecció d’un emplaçament d’entorn més singular intenta provocar que l’anàlisi del lloc així com els suggeriments i motivacions que s’en deriven puguin traduir-se en alicients projectuals. Aquesta ja esmentada voluntat d’aproximació a les circumstàncies reals ens ha portat a buscar àmbits de treball propers física i culturalment i que afectin a les transformacions de la nostra ciutat.

Acostumem a situar el treball del curs a Barcelona en àmbits no completament consolidats on la transició d´escales entre diferents trames urbanes o espais públics faci que la reflexió que se’n deriva sigui el mes ample possible. Darrerament primer i segon quadrimestre comparteixen un mateix àmbit donant una major continuïtat al curs.




EQUIP DOCENT



Pere Joan Ravetllat



Professor responsable

Arquitecte. Professor de Projectes a l’ETSABarcelona. Master of Science a Columbia University N.Y. 1986 Doctor arquitecte UPC 1994. Professor Titular 2007. Catedràtic UPC 2017. Responsable del curs Habitatge i Ciutat. Autor de diverses monografies sobre el tema de l’habitatge. Ha col.laborat en revistes nacionals i internacionals amb articles d’opinió i obra propia realitzada amb Carme Ribas.



Jordi Badia



Arquitecte. Dirigeix l’estudi d’arquitectura BAAS. Ha impartit conferències i organitzat tallers a diferents escoles d’Arquitectura entre les que destaquen: Hong Kong, Trieste, Zagreb, Belgrade, Budapest, Toulouse, Munich i Ljubljana. Premi AR+d (Architectural Review) 2011 pel Tanatori de León. Premi Catalunya Construcció 2008 pels Jutjats de Sant Boi. Premi Ciutat de Barcelona 2009 pel Museu Can Framis. Co-comissari de la representació catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2012 amb l’exposició “Vogadors / Architectural Rowers”.



Pau Bajet



Arquitecte. Professor de Projectes a l’ETSAB. Prèviament ha sigut Professor Visitant a la Birmingham City University (BCU) i Professor Assistent a la Sir John Cass Faculty of Arts, Architecture and Design de la LondonMet (CASS), al Regne Unit. Doctorat Projectual en curs dirigit per Florian Beigel i Philip Christou al CASS (la Caixa Fellowship). Després de treballar per David Chipperfield, co-funda l’estudi Bajet Giramé el 2016.



Carles Enrich



Arquitecte. Combina l’activitat professional amb la docència i la recerca. Professor de Projectes a l’ETSAB i Professor de Projectes i Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Reus (EAR-URV). Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic per la UPC. Tesi doctoral “Comerç itinerant i ciutat en moviment” en procés. Obra pròpia premiada i exposada internacionalment. Premi joves arquitectes AJAC 2012, 2014. Primer premi Europan 2013. Premi Catalunya Construcció 2016. Premi FAD de l’Opinió 2016.



Bàrbara Noguerol



Arquitecta. Professora Associada al Departament de Projectes de l’UPC des del 2011 i anteriorment des del 2000 al 2005. Ha estat professora de la Escola d’Arquitectura de Reus-URV des del 2006 al 2016 de Projectes i Urbanisme. Tesi Doctoral: de l’Aire en Moviment (Arquitectura del Vent) en procés. Obra pròpia realitzada en col·laboració amb els arquitectes Estanislau Puig i Xerardo Estévez.



Marta Peris



Arquitecta. Professora associada al Departament de Projectes UPC des del 2002. Doctora arquitecta UPC 2016 amb la tesi “La casa japonesa a través del cine de Yasujiro Ozu”. Ha col·laborat en diverses revistes amb articles sobre el tema de l’habitatge i obra pròpia realitzada per l’estudi Peris-Toral arquitectes des del 2005.



Pablo Roel



Arquitecte. Professor associat al Departament de Projectes de l’UPC i professor de Projectes i Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Reus-URV. Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic de la UPC. Després de treballar a Lausanne i a Madrid per Richter & dahl Rocha i Rafael Moneo, co-funda l’estudi roel sánchez arquitectura, dedicat al desenvolupament de projectes i concursos, principalment, a l’àmbit de l’habitatge col·lectiu.



Xavier Ros



Arquitecte. Llicenciat a l’ETSAVallès. Soci fundador d’HARQUITECTES juntament amb David Lorente, Josep Ricart i Roger Tudó. Creador del blog ‘Arquitectures234.blogspot.com’. Professor associat al Departament de Projectes de l’ETSABarcelona. Convidat a diverses universitats nacionals i internacionals. L’obra d’HARQUITECTES ha merescut el reconeixement de diversos premis, tant per obra construïda com en concursos de idees, i la publicació en mitjans nacionals i internacionals, havent estat seleccionats per a diferents exposicions i convidats com conferenciants en esdeveniments a Europa i Amèrica.



Assistència docent



Núria Gómez

Sara López




Cursos anteriors



Professors: Ibon Bilbao, Josep Bohigas, Esteve Bonell, Josep Ferrando, Joan Pascual, Antoni Ubach.

Asistents: Raül Avilla, Pau Bajet, Jaime Batlle, Saray Bosch, Román Fernández, Oriol Ferrer, Tomeu Mateu, Estel Ortega, Ruben M. Peral, Jesús Quintana, Cristina Rosa, Núria Sabaté, Marc Sánchez, Roger Sauquet, Mar Tarrida.



TALLERS





Els alumnes podran opcionalment desenvolupar l’exercici individualment o en grups de dos. Cada alumne escollirà un dels vuit tallers de l’assignatura amb la limitació que el nombre d’inscripcions per taller imposa. Per tal de fer-ho viable, al llarg dels primers dies del curs s’omplirà i lliurarà telemàticament la fitxa que apareix a la web amb les preferències de l´alumne. A continuació es procedirà a constituir els tallers. Es començarà pels repetidors que vulguin anar amb el mateix professor i es continuarà amb la resta de preferències fins a completar-los.


Format dels lliuraments


Els exercicis es lliuraran on line a atenea i on estableixi cadascun dels professors en làmines autònomes ben composades, en format Din A-2 o múltiples amb un màxim de 16 làmines en el conjunt del quadrimestre. Al lliurament hi figurarà el nom de l´alumne/s i el taller al que pertanyen.




Correccions i avaluació


A cada lliurament seguirà la correcció dels exercicis dins el taller i conjuntament en una sessió crítica col.lectiva a mig quadrimestre que en aquest primer període del curs 2020-2021 serà telemàtica on es discutiran els criteris generals de l´exercici. A cada quadrimestre, l’avaluació de l’exercici seguirà l’estructura de lliuraments, obtenint juntament amb el lliurament final l’avaluació continuada del període. A cada lliurament serà possible la millora de l’anterior. El darrer lliurament haurà d’incorporar la totalitat de la informació.


Cloenda


A final de cada quadrimestre i coincidint amb el darrer lliurament es farà una exposició virtual dels treballs del curs i un últim debat conjunt. Vol ser un acte de format eminentment expositiu on la visió de conjunt ha de propiciar una reflexió final.



2020—
—2021
—La Clota
1Q—



espais entre espais



el lloc







El barri de La Clota, a Barcelona, és un insòlit reducte verd al mig de la metròpoli. Organitzat al voltant d’horts, basses i torrents, la seva morfologia i textures recorden més a les d’un entorn rural que a les d’un entorn urbà. L’exercici proposa construir un conjunt d’habitatges complementats per altres usos en el límit del barri que dona façana al carrer Lisboa, en una parcel·la de propietat pública que ara s’utilitza parcialment com aparcament. Caldrà estar molt atent a l’encaix urbà per resoldre algunes de les particularitats del lloc: el canvi de cota topogràfica entre el carrer Lisboa i La Clota, el caràcter de la nova edificació com a façana del barri a la ciutat, la permeabilitat transversal prevista pel planejament que connecta aquest barri amb el Carmel i la conservació de la personalitat única d’aquest indret amb una especial atenció a la seva petita escala. La presència d’unes naus industrials existents, que allotjaven petits tallers artesanals, pot esdevenir una oportunitat per conservar-les i adaptar-les per habitatge, aprofitant les seves singulars condicions espacials i integrant-les en el conjunt.






tema






Aquests darrers mesos hem viscut amb una intensitat d’ús molt superior a la habitual els nostres habitatges, sotmetent-los a una prova de fatiga que ens permet fer una sèrie de consideracions sobre la idoneïtat del seu disseny. Com s’han comportat els llocs on vivim? Com haurien de ser?. Aquest curs es proposa debatre sobre aquesta qüestió i tractar d’aplicar aquestes reflexions a l’exercici, amb l’objectiu de projectar entorns vitals més còmodes i confortables.

Per iniciar aquest debat, proposem algunes idees a tall d’exemple que poden servir d’inici de la discussió.

1 superfície vital. El mercat ha anat pujant el preu dels habitatges al llarg dels darrers anys i en conseqüència, donat que el nivell de vida no ho ha fet en la mateixa proporció, les cases han hagut de disminuir la seva superfície per adaptar-se a la capacitat adquisitiva dels usuaris. Fins fa poc un pis estàndard era de 90 m2 i en l’actualitat la majoria dels que es construeixen en tenen menys de 60.

2 estances flexibles. Els espais més eficaços per admetre tot tipus d’usos inesperats són precisament aquells que no han estat dissenyats per respondre a un ús massa determinat.

En aquest sentit sembla convenient dissenyar espais on la seva qualitat vingui determinada per la seva geometria, mida, alçada, posició i obertures més que no per la seva resposta a un ús massa específic, per tal de que aquests espais siguin flexibles i s’adaptin a les diferents funcions i tipologies d’usuaris al llarg de la seva vida útil. La indeterminació d’ús d’aquests espais permetrà solapar-hi diferents funcions en diferents moments del dia.

3 espais exteriors. És important que tots els habitatges tinguin una relació amb l’exterior potent i determinant, que permeti que el sol arribi de manera directa a la pell dels habitants. Espais que estiguin ben orientats i protegits, connectats amb les peces més vitals de la casa, com la cuina o l’espai d’estar, per tal de garantir-ne una bona intensitat d’ús.

Aquests espais podrien allotjar petits horts domèstics i ombra per ubicar-hi una taula, així com també esdevenir en alguns mesos espais de clima intermedi, capaços de millorar el comportament energètic de l’habitatge.

4 espais col·lectius. La qualitat de l’habitatge es pot incrementar amb espais compartits per la comunitat. En aquest sentit el terrat es pot convertir en un espai de lleure que permeti activitats a l’aire lliure i una certa socialització dels habitants que pot esdevenir especialment útil en casos de persones grans que poden necessitar l’ajuda dels veïns, però també en el cas dels més petits que poden trobar companys de joc i amics.

Recuperar l’ús lúdic dels terrats per celebrar-hi revetlles, sopars i barbacoes; prendre l’aire i el sol, o inclús banyar-se a l’estiu pot afegir qualitat a la vida dels habitants. Aprofitar la oportunitat per convertir-los en espais productius d’energia i menjar (horts urbans) és també convenient i adequat per tal de caminar cap a l’autosuficiència de l’edifici.

La planta baixa permet ubicar usos que poden complementar els espais privats.

Taules de treball, petites sales per fer reunions o celebracions familiars, trasters, dipòsits de bicicletes i bugaderies, per exemple, permetrien guanyar espai vital i contribuir a aquesta socialització de la comunitat.

En les plantes tipus, el programa d’habitatge es podria complementar també amb espais de treball per tal de construir espais de circulació més vius i complexos.

5 confort. De vegades oblidem que un dels objectius més importants del disseny d’un habitatge és que sigui confortable. Hi ha molts aspectes que influeixen en aquest confort. Alguns més tècnics i quantificables com la protecció solar, la temperatura, la ventilació i la qualitat de l’aire, l’aïllament acústic, la disminució de la demanda energètica, etc... però també n’hi ha d’altres més subjectius com les textures i colors de les superfícies, les vistes, la qualitat de la llum, etc. que cal tenir en compte.

El curs vol també fer, com sempre, una reflexió sobre la ciutat com a part fonamental de l’experiència de viure, amb l’objectiu que els edificis d’habitatges ajudin a crear amb la seva implantació i forma nous espais públics. La barreja d’usos d’aquests espais, típica dels barris tradicionals, garantirà una riquesa d’activitats que afegirà qualitat als habitatges. La possibilitat de tenir petit comerç al carrer, bars, equipaments i espais de treball, permetran complementar els usos domèstics amb altres activitats i milloraran el funcionament de la vida quotidiana, disminuint els desplaçaments urbans.




requeriments






Habitatges

Superfície construïda al voltant dels 6000 m2

60 unitats d’habitatge de diferents mides en les següents proporcions:

Habitatges de 60 m2 d’1 habitacions, 1 bany _50%

Habitatges de 70 m2 de 2 habitacions, 2 banys_ 25%

Habitatges de 90 m2 de 3 habitacions, 2 banys_ 25%

Altres usos

Programes complementaris als habitatges:

Espais de treball tipus oficines i coworking 1000 m2

Locals per petit comerç 500 m2

Aparcament. 90 places, tenint en compte l’aparcament existent que desapareixerà dóna servei a l’entorn. Cal proposar un espai que en un futur sigui recuperable per altres usos, possiblement exterior, ben il·luminat i ventilat.

1r lliurament (individual)

Reflexió prèvia a la proposta

Una reflexió sobre el lloc i sobre l’habitatge que permeti establir uns objectius teòrics previs a la proposta.

La reflexió ha d’incorporar l’aparcament i la resposta topogràfica al lloc.

2n lliurament (individual o en grups de 2)

Lliurament intermedi amb correcció col·lectiva.

3r lliurament (individual o en grups de 2)

Lliurament del projecte i avaluació continuada

4rt lliurament Lliurament final (individual o en grups de 2)


Com en els darrers cursos, l´àmbit de reflexió serà comú als dos quadrimestres tot i que variaran els emplaçaments concrets les dimensions i els objectius específics. Aquest primer exercici proposa transformar l´antic espai per aparcament en un programa Caldrà definir: La cèl·lula de l’habitatge i l’organització del seu espai La relació entre l’esmentada cèl·lula i la seva agrupació Les solucions constructives, estructurals i d’instal·lacions La definició detallada de l’exterior


Caldrà definir:

La cèl·lula de l’habitatge i l’organització del seu espai

La relació entre l’esmentada cèl·lula i la seva agrupació

Les solucions constructives, estructurals i d’instal·lacions

La definició detallada de l’exterior















LLIURAMENTS






L’exercici ocuparà la totalitat del primer quadrimestre. Cal recordar que el projecte és el resultat d’un desenvolupament interdisciplinari, complex i transversal. L’arquitecte incorpora continguts segons el moment i les escales gràfiques sovint es barregen en un procés que gairebé mai és linial i absolut. És per aquest motiu que suggerim un calendari de lliuraments amb escales i continguts que acostin l’alumne a aquesta manera de fer.

Primer lliurament

Es farà el 14 d’octubre. Es farà individual i te un caràcter preliminar i global des d’ on caldrà continuar desenvolupant l’ exercici S’haurà de lliurar informació sobre l´emplaçament així com sobre els tipus d’habitatges. S’hi incorporarà tota aquella informació que permeti acostar-se a les reflexions incipients sobre el tema. Texts, referències, imatges, perspectives, etc...

Segon lliurament

Es farà el 9 de novembre. Sessió crítica de mid-term 18 de novembre. El lliurament haurà d’explicar la proposta a 1:200 de tot el programa demanat, en planta, alçats i secció, i els criteris estructurals. Maqueta de treball i visions del volum.

Tercer lliurament

Es farà el 11 de gener coincidint amb l’ avaluació continuada. El contingut d’aquest darrer lliurament serà la totalitat del projecte amb els documents anteriors revisats, i complementat amb la planta dels habitatges tipus a 1:100 i la definició constructiva a 1:50 i 1:20. Maqueta. Tot i el caràcter progressiu d’aquests lliuraments que poden ser millorats al llarg del quadrimestre, recordem la necessitat de complir tant amb els seus continguts com amb les dates previstes per a la bona marxa del curs.



Cloenda. 3 de febrer



CALENDARI





—dl28set—

Presentació 1Q Habitatge i Ciutat

Pere Joan Ravetllat

Lliçó inaugural

Stephen Bates


—dc30set—

El Lloc

Jordi Badia Introducció al tema i a l'exercici

Marina Cervera Auscultació de La Clota

BoschCapdeferro / Cíclica Reurbanització del sector de La Clota


—dl5oct—

Tallers


—dc7oct—

Tallers


—dl24febr—

Tallers


—dc14oct—

Primer Lliurament

Reflexió prèvia a la proposta

Espais entre Espais

Maria Sisternas Habitatge

Vicente Guallart Ciutat autosuficient

Xavier Matilla Barcelona


—dl19oct—

Tallers


—dc21oct—

Tallers


—dl26oct—

Tallers


—dc28oct—

Tallers


—dl2nov—

Tallers


—dc4nov—

Tallers


—dl9nov—

Lliurament intermedi


—dc11nov—

Tallers


—dl16nov—

Tallers


—dc18nov—

Mid-term. Sessió crítica


—dl23nov—

Panorama

Solanellas / Van Notten / Meister

Jorge Vidal

Emiliano López / Mónica Rivera

Núria Salvadó


—dc25nov—

Tallers


—dl30nov—

Tallers


—dc2des—

​Instruments

Marta Peris Habitar

Pau Bajet Agrupacions


—dl7des—

Tallers


—dc9des—

Tallers


—dl14des—

Tallers


—dc16des—

Tallers


—dl21des—

Tallers


—dl11gen—

Lliurament avaluació continuada


—dc3fb—

Lliurament final i acte de cloenda




Amb el suport de:



2019 — habitatge i ciutat — escola tècnica superior d'arquitectura de barcelona — universitat politècnica de catalunya