el sentit d’un curs sobre habitatge






Aquest tercer curs, situat al mig de la carrera, pretén consolidar coneixements anteriors a la vegada que iniciar la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. La integració dels coneixements adquirits a altres assignatures és, en aquest moment, una tasca fonamental que ha d’estar encaminada cap a una aproximació global al projecte i al seu desenvolupament professional.

L’esmentada aproximació ha de fer possible la consideració del projecte com a lloc on relacionar i donar sentit a matèries disperses, i on els inevitables límits normatius o de qualsevol mena, s’han d’entendre com a elements estimuladors. L’activitat de projectar és principalment integradora d’altres disciplines. No les utilitza separadament superposant-les a una inalterable idea primigènia sino que són la seva autèntica essència Nocions clares sobre l’estructura, el procés constructiu, els tancaments, les xarxes energètiques o el mateix programa poden configurar sòlids arguments i punts de partida d’unes propostes tendents a la complexitat real.






La incorporació d´aquests temes al mon de les idees no és moldejable ni intrascendent, sino que contràriament un projecte despullat dels seus condicionants materials esdevé, al menys moltes vegades, en una vaga manifestació de preocupacions personals. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no s’ha d’entendre com una renúncia, tot al contrari creiem que és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament.


Davant de l’evolució de la societat, de les seves formes de vida, dels avenços tècnics i d’una creixent sensibilitat ecològica, sembla oportú plantejar-se quin és el caràcter que prenen aquests conceptes en el plantejament arquitectònic i específicament quan es refereixen a l’habitatge.



el curs






El curs està dedicat a l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la definició de les ciutats. L’evident proximitat a molts dels seus plantejaments facilita una inicial identificació amb el tema, alhora que la seva domesticitat permet punts de partida coneguts i assequibles des d’on endinsar-se cap a consideracions més elaborades. Sembla oportú i atractiu, a la vegada, fer coincidir l’actual debat professional sobre com ha de ser l’habitatge amb una reflexió més acadèmica dins el marc de l’escola d’arquitectura.

Proposem, en definitiva, un programa conegut però ple d’incerteses i on més que respostes unívoques pretenem pensar conjuntament com l’habitatge pot satisfer les seves necessitats actuals i al mateix temps donar resposta a la identitat del lloc on se situa. La contribució del projecte residencial a la definició de les nostres ciutats és molt important i en conseqüència proposem exercicis amb clares i específiques implicacions urbanes. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat indisoluble d’edifici i espai públic son des d´aquest punt de vista questions bàsiques i irrenunciables.






​Habitualment, durant el curs es realitzen dos projectes, un en cada quadrimestre, que volen facilitar una certa evolució al mateix temps que complementar-se. En el primer quadrimestre, un emplaçament sense condicionants urbans determinants apunta cap a una major incidència en la definició intrínseca del conjunt i la seva capacitat d’aportar solucions urbanes d’una certa entitat. En quant al programa es proposa la reconsideració de punts de vista i activitats de l’interior de l’habitatge, així com el sentit actual de certs espais comunitaris o equipaments. En el segon quadrimestre l’elecció d’un emplaçament d’entorn més singular intenta provocar que l’anàlisi del lloc així com els suggeriments i motivacions que s’en deriven puguin traduir-se en alicients projectuals. Aquesta ja esmentada voluntat d’aproximació a les circumstàncies reals ens ha portat a buscar àmbits de treball propers física i culturalment i que afectin a les transformacions de la nostra ciutat.

Acostumem a situar el treball del curs a Barcelona en àmbits no completament consolidats on la transició d´escales entre diferents trames urbanes o espais públics faci que la reflexió que se’n deriva sigui el mes ample possible. Darrerament primer i segon quadrimestre comparteixen un mateix àmbit donant una major continuïtat al curs.




EQUIP DOCENT



Pere Joan Ravetllat



Professor responsable

Arquitecte. Professor de Projectes a l’ETSABarcelona. Master of Science a Columbia University N.Y. 1986 Doctor arquitecte UPC 1994. Professor Titular 2007. Catedràtic UPC 2017. Responsable del curs Habitatge i Ciutat. Autor de diverses monografies sobre el tema de l’habitatge. Ha col.laborat en revistes nacionals i internacionals amb articles d’opinió i obra propia realitzada amb Carme Ribas.



Jordi Badia



Arquitecte. Dirigeix l’estudi d’arquitectura BAAS. Ha impartit conferències i organitzat tallers a diferents escoles d’Arquitectura entre les que destaquen: Hong Kong, Trieste, Zagreb, Belgrade, Budapest, Toulouse, Munich i Ljubljana. Premi AR+d (Architectural Review) 2011 pel Tanatori de León. Premi Catalunya Construcció 2008 pels Jutjats de Sant Boi. Premi Ciutat de Barcelona 2009 pel Museu Can Framis. Co-comissari de la representació catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2012 amb l’exposició “Vogadors / Architectural Rowers”.



Pau Bajet



Arquitecte. Professor de Projectes a l’ETSAB. Prèviament ha sigut Professor Visitant a la Birmingham City University (BCU) i Professor Assistent a la Sir John Cass Faculty of Arts, Architecture and Design de la LondonMet (CASS), al Regne Unit. Doctorat Projectual en curs dirigit per Florian Beigel i Philip Christou al CASS (la Caixa Fellowship). Després de treballar per David Chipperfield, co-funda l’estudi Bajet Giramé el 2016.



Carles Enrich



Arquitecte. Combina l’activitat professional amb la docència i la recerca. Professor de Projectes a l’ETSAB i Professor de Projectes i Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Reus (EAR-URV). Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic per la UPC. Tesi doctoral “Comerç itinerant i ciutat en moviment” en procés. Obra pròpia premiada i exposada internacionalment. Premi joves arquitectes AJAC 2012, 2014. Primer premi Europan 2013. Premi Catalunya Construcció 2016. Premi FAD de l’Opinió 2016.



Bàrbara Noguerol



Arquitecta. Professora Associada al Departament de Projectes de l’UPC des del 2011 i anteriorment des del 2000 al 2005. Ha estat professora de la Escola d’Arquitectura de Reus-URV des del 2006 al 2016 de Projectes i Urbanisme. Tesi Doctoral: de l’Aire en Moviment (Arquitectura del Vent) en procés. Obra pròpia realitzada en col·laboració amb els arquitectes Estanislau Puig i Xerardo Estévez.



Marta Peris



Arquitecta. Professora associada al Departament de Projectes UPC des del 2002. Doctora arquitecta UPC 2016 amb la tesi “La casa japonesa a través del cine de Yasujiro Ozu”. Ha col·laborat en diverses revistes amb articles sobre el tema de l’habitatge i obra pròpia realitzada per l’estudi Peris-Toral arquitectes des del 2005.



Pablo Roel



Arquitecte. Professor associat al Departament de Projectes de l’UPC i professor de Projectes i Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Reus-URV. Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic de la UPC. Després de treballar a Lausanne i a Madrid per Richter & dahl Rocha i Rafael Moneo, co-funda l’estudi roel sánchez arquitectura, dedicat al desenvolupament de projectes i concursos, principalment, a l’àmbit de l’habitatge col·lectiu.



Xavier Ros



Arquitecte. Llicenciat a l’ETSAVallès. Soci fundador d’HARQUITECTES juntament amb David Lorente, Josep Ricart i Roger Tudó. Creador del blog ‘Arquitectures234.blogspot.com’. Professor associat al Departament de Projectes de l’ETSABarcelona. Convidat a diverses universitats nacionals i internacionals. L’obra d’HARQUITECTES ha merescut el reconeixement de diversos premis, tant per obra construïda com en concursos de idees, i la publicació en mitjans nacionals i internacionals, havent estat seleccionats per a diferents exposicions i convidats com conferenciants en esdeveniments a Europa i Amèrica.



Assistència docent



Núria Gómez

Sara López




Cursos anteriors



Professors: Ibon Bilbao, Josep Bohigas, Esteve Bonell, Josep Ferrando, Joan Pascual, Antoni Ubach.

Asistents: Raül Avilla, Pau Bajet, Jaime Batlle, Saray Bosch, Román Fernández, Oriol Ferrer, Tomeu Mateu, Estel Ortega, Ruben M. Peral, Jesús Quintana, Cristina Rosa, Núria Sabaté, Marc Sánchez, Roger Sauquet, Mar Tarrida.



TALLERS





Els alumnes podran opcionalment desenvolupar l’exercici individualment o en grups de dos. Cada alumne escollirà un dels vuit tallers de l’assignatura amb la limitació que el nombre d’inscripcions per taller imposa. Per tal de fer-ho viable, al llarg dels primers dies del curs s’omplirà i lliurarà telemàticament la fitxa que apareix a la web amb les preferències de l´alumne. A continuació es procedirà a constituir els tallers. Es començarà pels repetidors que vulguin anar amb el mateix professor i es continuarà amb la resta de preferències fins a completar-los.


Format dels lliuraments


Els exercicis es lliuraran on line a atenea i on estableixi cadascun dels professors en làmines autònomes ben composades, en format Din A-2 o múltiples amb un màxim de 16 làmines en el conjunt del quadrimestre. Al lliurament hi figurarà el nom de l´alumne/s i el taller al que pertanyen.




Correccions i avaluació


A cada lliurament seguirà la correcció dels exercicis dins el taller i conjuntament en una sessió crítica col.lectiva a mig quadrimestre que en aquest primer període del curs 2020-2021 serà telemàtica on es discutiran els criteris generals de l´exercici. A cada quadrimestre, l’avaluació de l’exercici seguirà l’estructura de lliuraments, obtenint juntament amb el lliurament final l’avaluació continuada del període. A cada lliurament serà possible la millora de l’anterior. El darrer lliurament haurà d’incorporar la totalitat de la informació.


Cloenda


A final de cada quadrimestre i coincidint amb el darrer lliurament es farà una exposició virtual dels treballs del curs i un últim debat conjunt. Vol ser un acte de format eminentment expositiu on la visió de conjunt ha de propiciar una reflexió final.



2020—
—2021
—La Clota
2Q—



espais entre espais



la clota







En el primer quadrimestre hem treballat al barri de La Clota, just en la frontera entre aquest lloc tan característic i el barri del Carmel, construint la façana al barri del carrer Lisboa. En aquesta segona part del curs, ens proposem endinsar-nos al veritable cor del barri, on la seva vegetació, horts, aigua i topografia construeixen un context rural molt particular al mig d’un entorn d’alta densitat.








habitatge








Es proposa implantar un sistema cooperatiu d’ unitats habitacionals que participi d’aquesta manera de viure de La Clota, amb una estreta relació amb la natura i els horts. Els estudiants tindran la llibertat d’escollir com ubicar aquestes unitats, en una sola peça o vàries, dins el perímetre proposat. Una part es dissenyarà a mida pels requeriments concrets d’un client real: la cooperativa “La Casa”, i la resta seran habitatges amb espais compartits, tipus cohousing, més genèrics.




ciutat







L’objectiu de l’exercici serà millorar les condicions dels carrers existents, amb una nova urbanització de baix impacte que preservi aquesta atmosfera però en millori l’accessibilitat, tot i construint nous edificis que han de servir de suport d’aquestes millores. Caldrà reconsiderar les amplades del carrer Bragança i alguns trams del carrer Feliu, per exemple, i també perllongar-ne alguns que ara mateix no tenen continuïtat com el Passatge Sant Jaume per donar continuïtat a alguns carrers i connectar millor aquest espai amb el seu entorn, preservant en la mida del possible els horts existents i mantenint la petita escala de l’entorn. En aquest sentit l’ enunciat inclou una proposta inicial de vialitat. Per tal de preservar el caràcter del lloc serà important també introduir l’aigua com element característic de La Clota.








ESPAIS ENTRE ESPAIS







El tema que recorre el curs, “Espais entre Espais”, en aquest segon quadrimestre vol posar èmfasi no tan sols en els espais construïts sinó també en els buits que queden entre ells. Això es pot llegir a diferents escales: l’escala urbana on es valorarà la capacitat del projecte per generar un conjunt amb sinèrgies entre els diferents edificis existents i nous; i l’escala domèstica on les diferents unitats habitacionals quedaran unides per uns espais col·lectius compartits que contindran una part important de la personalitat de la proposta.




requeriments






16 unitats habitacionals, de les quals:

- 7 unitats a mida per la cooperativa “La Casa” segons el seu programa de necessitats

- La resta de les 9 unitats seguint aquest programa:

33% de 4 persones (3 de 3 habitacions, 90 m2)

33% de 3 persones (3 de 2 habitacions, 70 m2)

33% de 2 persones (3 d’1 habitació, 50 m2)


Superfície útil total al voltant dels 1050 m2

Superfície construïda amb circulacions i espais compartits 1500 m2


Cada unitat habitacional haurà de tenir un espai per estar, un per dormir i una cuineta privada, A més a més els conjunts gaudiran d’una sèrie d’espais compartits, dels quals aquesta llista pot ser una primera guia:

una cuina modular col·lectiva amb menjador per tots els residents

un lloc per rentar i estendre la roba

uns espais d’estar compartits

un espai de treball (coworking) pels habitants

una habitació satèl·lit doble amb bany per convidats

2-3 sales de reunions o treball tancades












LLIURAMENTS






L’exercici ocuparà la totalitat del primer quadrimestre. Cal recordar que el projecte és el resultat d’un desenvolupament interdisciplinari, complex i transversal. L’arquitecte incorpora continguts segons el moment i les escales gràfiques sovint es barregen en un procés que gairebé mai és linial i absolut. És per aquest motiu que suggerim un calendari de lliuraments amb escales i continguts que acostin l’alumne a aquesta manera de fer.

Primer lliurament

Es farà el 3 de març. Es farà individual i te un caràcter preliminar i global des d’ on caldrà continuar desenvolupant l’ exercici S’haurà de lliurar informació sobre l´emplaçament així com sobre els tipus d’habitatges. S’hi incorporarà tota aquella informació que permeti acostar-se a les reflexions incipients sobre el tema. Texts, referències, imatges, perspectives, etc...

Segon lliurament

Es farà el 7 d'abril. Sessió crítica de mid-term 18 de novembre. El lliurament haurà d’explicar la proposta a 1:200 de tot el programa demanat, en planta, alçats i secció, i els criteris estructurals. Maqueta de treball i visions del volum.

Tercer lliurament

Es farà el 17 de maig coincidint amb l’ avaluació continuada. El contingut d’aquest darrer lliurament serà la totalitat del projecte amb els documents anteriors revisats, i complementat amb la planta dels habitatges tipus a 1:100 i la definició constructiva a 1:50 i 1:20. Maqueta. Tot i el caràcter progressiu d’aquests lliuraments que poden ser millorats al llarg del quadrimestre, recordem la necessitat de complir tant amb els seus continguts com amb les dates previstes per a la bona marxa del curs.



Cloenda.16 de juny



CALENDARI





—dl15febr—

Presentació 2Q

Pere Joan Ravetllat

Exercici

Jordi Badia

Coop La Casa

Núria Moliner


—dc17febr—

Víctor López Cotelo


—dl22febr—

Tallers


—dc24febr—

Tallers


—dl1març—

Tallers


—dc3març—

Primer Lliurament

Reflexió prèvia a la proposta


—dl8març—

Tallers


—dc10març—

Panorama

Vivas arquitectes

NUA

Two-Bo


—dl15març—

Tallers


—dc17març—

Tallers


—dl22març—

Tallers


—dc24març—

Tallers


—dc7abr—

Lliurament Mid-Term


—dl12abr—

Tallers


—dc14abr—

Sessió crítica Mid-Term


—dl19abr—

Tallers


—dc21abr—

Tallers


—dl26abr—

Tallers


—dc28abr—

​Experiències

Peris Toral

Bajet Giramé

Carles Enrich Studio

Ravetllat arquitectura


—dl3maig—

Tallers


—dc5maig—

Tallers


—dl10maig—

Tallers


—dc12maig—

Tallers


—dl17maig—

Lliurament avaluació continuada


—dc19maig—

Tallers


—dl26maig—

Tallers


—dc16juny—

Tallers




Amb el suport de:



2019 — habitatge i ciutat — escola tècnica superior d'arquitectura de barcelona — universitat politècnica de catalunya