El barri de La Clota, a Barcelona, és un insòlit reducte verd al mig de la metròpoli. Organitzat al voltant d’horts, basses i torrents, la seva morfologia i textures recorden més a les d’un entorn rural que a les d’un entorn urbà. L’exercici proposa construir un conjunt d’habitatges complementats per altres usos en el límit del barri que dona façana al carrer Lisboa, en una parcel·la de propietat pública que ara s’utilitza parcialment com aparcament. Caldrà estar molt atent a l’encaix urbà per resoldre algunes de les particularitats del lloc: el canvi de cota topogràfica entre el carrer Lisboa i La Clota, el caràcter de la nova edificació com a façana del barri a la ciutat, la permeabilitat transversal prevista pel planejament que connecta aquest barri amb el Carmel i la conservació de la personalitat única d’aquest indret amb una especial atenció a la seva petita escala. La presència d’unes naus industrials existents, que allotjaven petits tallers artesanals, pot esdevenir una oportunitat per conservar-les i adaptar-les per habitatge, aprofitant les seves singulars condicions espacials i integrant-les en el conjunt.

Aquests darrers mesos hem viscut amb una intensitat d’ús molt superior a la habitual els nostres habitatges, sotmetent-los a una prova de fatiga que ens permet fer una sèrie de consideracions sobre la idoneïtat del seu disseny. Com s’han comportat els llocs on vivim? Com haurien de ser?. Aquest curs es proposa debatre sobre aquesta qüestió i tractar d’aplicar aquestes reflexions a l’exercici, amb l’objectiu de projectar entorns vitals més còmodes i confortables.

Per iniciar aquest debat, proposem algunes idees a tall d’exemple que poden servir d’inici de la discussió.

1 superfície vital. El mercat ha anat pujant el preu dels habitatges al llarg dels darrers anys i en conseqüència, donat que el nivell de vida no ho ha fet en la mateixa proporció, les cases han hagut de disminuir la seva superfície per adaptar-se a la capacitat adquisitiva dels usuaris. Fins fa poc un pis estàndard era de 90 m2 i en l’actualitat la majoria dels que es construeixen en tenen menys de 60.

2 estances flexibles. Els espais més eficaços per admetre tot tipus d’usos inesperats són precisament aquells que no han estat dissenyats per respondre a un ús massa determinat.

En aquest sentit sembla convenient dissenyar espais on la seva qualitat vingui determinada per la seva geometria, mida, alçada, posició i obertures més que no per la seva resposta a un ús massa específic, per tal de que aquests espais siguin flexibles i s’adaptin a les diferents funcions i tipologies d’usuaris al llarg de la seva vida útil. La indeterminació d’ús d’aquests espais permetrà solapar-hi diferents funcions en diferents moments del dia.

3 espais exteriors. És important que tots els habitatges tinguin una relació amb l’exterior potent i determinant, que permeti que el sol arribi de manera directa a la pell dels habitants. Espais que estiguin ben orientats i protegits, connectats amb les peces més vitals de la casa, com la cuina o l’espai d’estar, per tal de garantir-ne una bona intensitat d’ús.

Aquests espais podrien allotjar petits horts domèstics i ombra per ubicar-hi una taula, així com també esdevenir en alguns mesos espais de clima intermedi, capaços de millorar el comportament energètic de l’habitatge.

4 espais col·lectius. La qualitat de l’habitatge es pot incrementar amb espais compartits per la comunitat. En aquest sentit el terrat es pot convertir en un espai de lleure que permeti activitats a l’aire lliure i una certa socialització dels habitants que pot esdevenir especialment útil en casos de persones grans que poden necessitar l’ajuda dels veïns, però també en el cas dels més petits que poden trobar companys de joc i amics.

Recuperar l’ús lúdic dels terrats per celebrar-hi revetlles, sopars i barbacoes; prendre l’aire i el sol, o inclús banyar-se a l’estiu pot afegir qualitat a la vida dels habitants. Aprofitar la oportunitat per convertir-los en espais productius d’energia i menjar (horts urbans) és també convenient i adequat per tal de caminar cap a l’autosuficiència de l’edifici.

La planta baixa permet ubicar usos que poden complementar els espais privats.

Taules de treball, petites sales per fer reunions o celebracions familiars, trasters, dipòsits de bicicletes i bugaderies, per exemple, permetrien guanyar espai vital i contribuir a aquesta socialització de la comunitat.

En les plantes tipus, el programa d’habitatge es podria complementar també amb espais de treball per tal de construir espais de circulació més vius i complexos.

5 confort. De vegades oblidem que un dels objectius més importants del disseny d’un habitatge és que sigui confortable. Hi ha molts aspectes que influeixen en aquest confort. Alguns més tècnics i quantificables com la protecció solar, la temperatura, la ventilació i la qualitat de l’aire, l’aïllament acústic, la disminució de la demanda energètica, etc... però també n’hi ha d’altres més subjectius com les textures i colors de les superfícies, les vistes, la qualitat de la llum, etc. que cal tenir en compte.

El curs vol també fer, com sempre, una reflexió sobre la ciutat com a part fonamental de l’experiència de viure, amb l’objectiu que els edificis d’habitatges ajudin a crear amb la seva implantació i forma nous espais públics. La barreja d’usos d’aquests espais, típica dels barris tradicionals, garantirà una riquesa d’activitats que afegirà qualitat als habitatges. La possibilitat de tenir petit comerç al carrer, bars, equipaments i espais de treball, permetran complementar els usos domèstics amb altres activitats i milloraran el funcionament de la vida quotidiana, disminuint els desplaçaments urbans.