el sentit d’un curs sobre habitatge





Aquest tercer curs, situat al mig de la carrera, pretén consolidar coneixements anteriors a la vegada que iniciar la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. La integració dels coneixements adquirits a altres assignatures és, en aquest moment, una tasca fonamental que ha d’estar encaminada cap a una aproximació global al projecte i al seu desenvolupament professional. L’esmentada aproximació ha de fer possible la consideració del projecte com a lloc on relacionar i donar sentit a matèries disperses, i on els inevitables límits normatius o de qualsevol mena, s’han d’entendre com a elements estimuladors. L’activitat de projectar és principalment integradora d’altres disciplines. No les utilitza separadament superposant-les a una inalterable idea primigènia sino que són la seva autèntica essència Nocions clares sobre l’estructura, el procés constructiu, els tancaments, les xarxes energètiques o el mateix programa poden configurar sòlids arguments i punts de partida d’unes propostes tendents a la complexitat real.





La incorporació d’aquests temes al mon de les idees no és moldejable ni intrascendent, sino que contràriament un projecte despullat dels seus condicionants materials esdevé, al menys moltes vegades, en una vaga manifestació de preocupacions personals. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no s’ha d’entendre com una renúncia, tot al contrari creiem que és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament. Davant de l’evolució de la societat, de les seves formes de vida, dels avenços tècnics i d’una creixent sensibilitat ecològica, sembla oportú plantejar-se quin és el caràcter que prenen aquests conceptes en el plantejament arquitectònic i específicament quan es refereixen a l’habitatge.



el curs





El curs està dedicat a l’habitatge, probablement el primer i més directe coneixement arquitectònic que tothom experimenta i un dels programes que més contribueixen a la definició de les ciutats. L’evident proximitat a molts dels seus plantejaments facilita una inicial identificació amb el tema, alhora que la seva domesticitat permet punts de partida coneguts i assequibles des d’on endinsar-se cap a consideracions més elaborades. Sembla oportú i atractiu, a la vegada, fer coincidir l’actual debat professional sobre com ha de ser l’habitatge amb una reflexió més acadèmica dins el marc de l’escola d’arquitectura.

Proposem, en definitiva, un programa conegut però ple d’incerteses i on més que respostes unívoques pretenem pensar conjuntament com l’habitatge pot satisfer les seves necessitats actuals i al mateix temps donar resposta a la identitat del lloc on se situa. La contribució del projecte residencial a la definició de les nostres ciutats és molt important i en conseqüència proposem exercicis amb clares i específiques implicacions urbanes. La relació del projecte amb el seu entorn o la complementarietat indisoluble d’edifici i espai públic son des d’aquest punt de vista questions bàsiques i irrenunciables.





Habitualment, durant el curs es realitzen dos projectes, un en cada quadrimestre, que volen facilitar una certa evolució al mateix temps que complementar-se. En el primer quadrimestre, un emplaçament sense condicionants urbans determinants apunta cap a una major incidència en la definició intrínseca del conjunt i la seva capacitat d’aportar solucions urbanes d’una certa entitat. En quant al programa es proposa la reconsideració de punts de vista i activitats de l’interior de l’habitatge, així com el sentit actual de certs espais comunitaris o equipaments. En el segon quadrimestre l’elecció d’un emplaçament d’entorn més singular intenta provocar que l’anàlisi del lloc així com els suggeriments i motivacions que s’en deriven puguin traduir-se en alicients projectuals. Aquesta ja esmentada voluntat d’aproximació a les circumstàncies reals ens ha portat a buscar àmbits de treball propers física i culturalment i que afectin a les transformacions de la nostra ciutat. Acostumem a situar el treball del curs a Barcelona en àmbits no completament consolidats on la transició d’escales entre diferents trames urbanes o espais públics faci que la reflexió que se’n deriva sigui el mes ample possible. Darrerament primer i segon quadrimestre comparteixen un mateix àmbit donant una major continuïtat al curs.



EQUIP DOCENT



Pere Joan Ravetllat



Professor responsable

Arquitecte. Professor de Projectes a l’ETSABarcelona. Master of Science a Columbia University N.Y. 1986 Doctor arquitecte UPC 1994. Professor Titular 2007. Catedràtic UPC 2017. Responsable del curs Habitatge i Ciutat. Autor de diverses monografies sobre el tema de l’habitatge. Ha col.laborat en revistes nacionals i internacionals amb articles d’opinió i obra propia realitzada amb Carme Ribas.



Jordi Badia



Arquitecte. Dirigeix l’estudi d’arquitectura BAAS. Ha impartit conferències i organitzat tallers a diferents escoles d’Arquitectura entre les que destaquen: Hong Kong, Trieste, Zagreb, Belgrade, Budapest, Toulouse, Munich i Ljubljana. Premi AR+d (Architectural Review) 2011 pel Tanatori de León. Premi Catalunya Construcció 2008 pels Jutjats de Sant Boi. Premi Ciutat de Barcelona 2009 pel Museu Can Framis. Co-comissari de la representació catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2012 amb l’exposició “Vogadors / Architectural Rowers”.



Pau Bajet



Arquitecte. Professor de Projectes a l’ETSAB. Prèviament ha sigut Professor Visitant a la Birmingham City University (BCU) i Professor Assistent a la Sir John Cass Faculty of Arts, Architecture and Design de la LondonMet (CASS), al Regne Unit. Doctorat Projectual en curs dirigit per Florian Beigel i Philip Christou al CASS (la Caixa Fellowship). Després de treballar per David Chipperfield, co-funda l’estudi Bajet Giramé el 2016.



Carles Enrich



Arquitecte. Combina l’activitat professional amb la docència i la recerca. Professor de Projectes a l’ETSAB i Professor de Projectes i Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Reus (EAR-URV). Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic per la UPC. Tesi doctoral “Comerç itinerant i ciutat en moviment” en procés. Obra pròpia premiada i exposada internacionalment. Premi joves arquitectes AJAC 2012, 2014. Primer premi Europan 2013. Premi Catalunya Construcció 2016. Premi FAD de l’Opinió 2016.



Josep Ferrando



Arquitecte. Professor Associat al Departament de Projectes de l’UPC. És també professor a les Universitats d’Arquitectura La Salle, a l’Escola de Disseny i Art Eina, i a l’Istituto Europeo di Design. Ha estat professor de la University of Illinois at Chicago, de la Hochschule für Technik Zürich i de l’Escola da Cidade de Sao Paulo. Ha impartit conferències i tallers a diferents Escoles entre les que destaquen: Harvard, Palermo, Buenos Aires, Curitiba i Xile. Té en curs la tesis doctoral “La estructura del vacío como diálogo entre el paisaje y la arquitectura”.



Bàrbara Noguerol



Arquitecta. Professora Associada al Departament de Projectes de l’UPC des del 2011 i anteriorment des del 2000 al 2005. Ha estat professora de la Escola d’Arquitectura de Reus-URV des del 2006 al 2016 de Projectes i Urbanisme. Tesi Doctoral: de l’Aire en Moviment (Arquitectura del Vent) en procés. Obra pròpia realitzada en col·laboració amb els arquitectes Estanislau Puig i Xerardo Estévez.



Marta Peris



Arquitecta. Professora associada al Departament de Projectes UPC des del 2002. Doctora arquitecta UPC 2016 amb la tesi “La casa japonesa a través del cine de Yasujiro Ozu”. Ha col·laborat en diverses revistes amb articles sobre el tema de l’habitatge i obra pròpia realitzada per l’estudi Peris-Toral arquitectes des del 2005.



Pablo Roel



Arquitecte. Professor associat al Departament de Projectes de l’UPC i professor de Projectes i Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Reus-URV. Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic de la UPC. Després de treballar a Lausanne i a Madrid per Richter & dahl Rocha i Rafael Moneo, co-funda l’estudi roel sánchez arquitectura, dedicat al desenvolupament de projectes i concursos, principalment, a l’àmbit de l’habitatge col·lectiu.



Xavier Ros



Arquitecte. Llicenciat a l’ETSAVallès. Soci fundador d’HARQUITECTES juntament amb David Lorente, Josep Ricart i Roger Tudó. Creador del blog ‘Arquitectures234.blogspot.com’. Professor associat al Departament de Projectes de l’ETSABarcelona. Convidat a diverses universitats nacionals i internacionals. L’obra d’HARQUITECTES ha merescut el reconeixement de diversos premis, tant per obra construïda com en concursos de idees, i la publicació en mitjans nacionals i internacionals, havent estat seleccionats per a diferents exposicions i convidats com conferenciants en esdeveniments a Europa i Amèrica.



Assistència docent



Román Fernández

Jesús Quintana

Mar Tarrida



Cursos anteriors



Professors: Ibon Bilbao, Josep Bohigas, Esteve Bonell, Joan Pascual, Antoni Ubach.

Asistents: Raül Avilla, Pau Bajet, Jaime Batlle, Saray Bosch, Oriol Ferrer, Tomeu Mateu, Estel Ortega, Ruben M. Peral, Cristina Rosa, Núria Sabaté, Marc Sánchez, Roger Sauquet.



TALLERS





Els alumnes podran opcionalment fer l’exercici en grups de dos

Cada alumne escollirà un dels vuit tallers de l’assignatura amb la limitació que el nombre d’inscripcions per taller imposa. Per tal de fer-ho viable, al llarg dels primers dies del curs s’omplirà, enviarà, imprimirà i presentarà la fitxa que s’haurà proporcionat a la web amb les preferències de l’alumne. A continuació es procedirà a constituir els tallers. A l’inici del segon quadrimestre, projectes IV, l’estudiant tornarà a escollir taller, no podent triar el taller del professor cursat el primer quadrimestre.


Format dels lliuraments

Cada grup, parella o estudiant individual, aportarà un cartró A1 blanc doblegat a mode de carpeta A2. A la carpeta hi figurarà a la cantonada dreta superior el nom de l’alumne/s, el número de grup i el taller al que pertanyen amb el nom del professor a l’etiqueta. La carpeta quedarà a la càtedra fins a la devolució dels exercicis del curs, una vegada confirmada la qualificació final.

Els exercicis es presentaran en làmines autònomes ben composades, en format Din A-2 o doblegades en aquest format, degudament encarpetades i amb un màxim de 16 làmines en el lliurament final.

Les maquetes es portaran totes les vegades que calgui, però no restaran mai a l’escola.

El lliurament final en digital es realitzarà a Atenea a través d’una tasca oberta a tal efecte.





Correccions i avaluació

A cada lliurament seguirà la correcció dels exercicis dins el taller i conjuntament en una sessió crítica col·lectiva on es discutiran els criteris generals de l'exercici.

A cada quadrimestre, l’avaluació de l’exercici seguirà l’estructura de lliuraments, obtenint juntament amb el lliurament final l’avaluació continuada del període. A cada lliurament serà possible la millora de l’anterior. El darrer lliurament haurà d’incorporar la totalitat de la informació. En aquest primer quadrimestre, l’avaluació del primer exercici complementarà, a judici del professor, l’avaluació del conjunt del primer quadrimestre fonamentada substancialment en el segon exercici.


Cloenda

A final de curs i coincidint amb el darrer lliurament es fa una exposició dels treballs del curs i un últim debat conjunt. Vol ser un acte de format eminentment expositiu on la visió de conjunt ha de propiciar una reflexió final.



2018—
—2019
—la
ciutadella—



EL LLOC





La demolició de les muralles de Barcelona iniciada al 1854, i la posterior cessió de l’edifici militar de la ciutadella a la ciutat, dona inici a l’evolució d’un espai estratègic que no ha deixat de transformar-se. Les condicions de la cessió van ser destinar-ho a jardí públic i sufragar les despeses de l’enderroc. Un primer concurs va quedar desert atorgant un accèssit al mestre d’obres Josep Fontserè que va liderar una comissió integrada per A. Rovira i Trias i E. Rogent, i que va endegar les obres del Parc de la Ciutadella al 1873 fins que al 1886 va ser destituït. Posteriorment, es desenvolupa la configuració definitiva del Parc i el seu caràcter científic per acollir la Exposició Universal de 1888 amb edificis com l’hivernacle, l’umbracle i es plantegen els museus de geologia i zoologia. Més recentment, la difícil situació del zoo pendent d’una propera transformació i la rehabilitació de les antigues casernes per universitat Pompeu Fabra en un context de relació inacabada amb el Front Litoral.



REQUERIMENTS






Com en els darrers cursos, l’àmbit de reflexió serà comú als dos quadrimestres tot i que variaran els emplaçaments concrets les dimensions i els objectius específics. Aquest primer exercici proposa transformar l’antic espai per aparcament en un programa residencial temporal universitari per a estudiants i professors en règim de coliving. Entenem per coliving la tendència iniciada a la costa Oest d’Estats Units caracteritzada per un sentit de comunitat urbana amb capacitat d’oferir tot un seguit d’activitats al voltant de l’habitatge. Una petita ciutat capaç d’establir diferents escales d’agrupació a tots els nivells i on les seves infraestructures han de permetre i potenciar aquestes possibilitats. Un programa on els espais habitacionals es comparteixen amb altres destinats al treball i al lleure social.


Edificabilitat | 10000 m2 construïts


Viure | 6.000 m2 construïts

Habitatges: 60 individuals + 40 compartits (inclouen un petit office, bany i espai d’emmagatzematge). La dimensió dels habitatges forma part de la reflexió de l’exercici.
Places d’aparcament | 40 automòbils + motocicletes + bicicletes.

Bugaderia.


Treball | 2.000 m2 construïts

Espais de reunió

Laboratoris

Aules


Oci | 2.000 m2 construïts

Auditori

Sala Polivalent

Gimnàs

Cuina menjador modular

Hort urbà


Concretament, caldrà que la proposta modeli l’espai buit i el connecti amb l’entorn garantint un bon encaix de les noves arquitectures amb els edificis existents i el seu entorn. La forma i volum de la proposta queda a discreció de l’alumne dins els marges de les dades esmentades. L’espai lliure resultant a l’interior de l’illa o al voltant de les edificacions haurà de ser igualment definit en relació a la proposta general. Observar, analitzar i entendre el nou espai serà imprescindible per trobar una escala adequada a la nova intervenció. Geometria, volums, buits i plens hauran de relacionar-se per tal de definir com l’espai individual encaixa en el col·lectiu i l’espai domèstic en l’urbà. Es tindrà en compte la renovació dels procediments en la construcció, els criteris de sostenibilitat i la utilització dels edificis per persones amb mobilitat reduïda. No es fixa l’altura però sí es demana una especial atenció a la relació amb els edificis propers.


Caldrà definir:

La cèl·lula de l’habitatge i l’organització del seu espai.

La relació entre l’esmentada cèl·lula i la seva agrupació.

Les solucions constructives, estructurals i d’instal·lacions.

La definició detallada de l’exterior.



LLIURAMENTS





L’exercici ocuparà la totalitat del primer quadrimestre. Cal recordar que el projecte és el resultat d’un desenvolupament interdisciplinari, complex i transversal. L’arquitecte incorpora continguts segons el moment i les escales gràfiques sovint es barregen en un procés que gairebé mai és linial i absolut. És per aquest motiu que suggerim un calendari de lliuraments amb escales i continguts que acostin l’alumne a aquesta manera de fer.

Primer lliurament: Es farà el 8 d’octubre. Sessió crítica 17 d’octubre. Té un caràcter preliminar i global des d’ on caldrà continuar desenvolupant l’exercici S’haurà de lliurar informació a 1:500 sobre el conjunt de l’emplaçament i així com sobre els tipus d’habitatges, tant en planta com en secció i alçat. S’hi incorporarà tota aquella informació que permeti acostar-se a les reflexions incipients sobre el tema. Texts, referències, imatges, perspectives, etc...

Segon lliurament: Es farà el 12 de novembre. Sessió crítica 21 de novembre. El lliurament haurà d’explicar la proposta a 1:200 de tot el programa demanat, en planta, alçats i secció, i els criteris estructurals. Maqueta de treball i visions del volum. Annex materialitat

Tercer lliurament: Es farà el 17 de desembre. El contingut d’aquest darrer lliurament serà la totalitat del projecte amb els documents anteriors revisats, i complementat amb la planta dels habitatges tipus a 1:100 i la definició constructiva a 1:50 i 1:20. Maqueta. Tot i el caràcter progressiu d’aquests lliuraments que poden ser millorats al llarg del quadrimestre, recordem la necessitat de complir tant amb els seus continguts com amb les dates previstes per a la bona marxa del curs.



CALENDARI





—dc13set—

Presentació curs 2018-19, Introducció Ciutadella.

Pere Joan Ravetllat


—dl17set—

Joan Roig. Batlle i Roig arquitectes

Ton Salvadó. Director de Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona


—dc19set—

Tallers. Formació de grups


Sistema, Coliving, Introducció Barcelona.

Josep Ferrando


—dl24set—

Festiu


—dc26set—

Tallers


—dl1oct—

Tallers


—dc3oct—

Panorama

Josep Ferrando architecture

Harquitectes

Peris+Toral.arquitectes


—dl8oct—

Primer lliurament


—dc10oct—

Tallers


—dl15oct—

Tallers


—dc17oct—

Camilo Restrepo

Visiting lecture

Primera sessió crítica

Estudiants del curs


—dl22oct—

Tallers


—dc24oct—

Barcelona 60's

Bofill. Xavier Ros

Bonet Castellana. Pablo Roel

Coderch. Pau Bajet

​

—dl29oct—

Tallers


—dc31oct—

Tallers


—dl5nov–

Tallers


—dc7nov—

Studio Muoto
Visiting lecture


—dl12nov—

Segon lliurament


—dc14nov—

Tallers


—dl19nov—

Tallers


—dc21nov—​

Segona sessió crítica

Estudiants del curs


—dl26nov–

Tallers


—dc28nov—

Tallers


—dl3des–

Tallers


—dc5des—

Dijous a efectes lectius


—dl10des—

Tallers


—dc12des—

Tallers


—dl17des—

Lliurament final

Avaluació continuada


—dc19des—

Avaluació continuada​


—dv18gen—

Lliurament final i acte de cloenda



Amb el suport de:


2018 — habitatge i ciutat — escola tècnica superior d'arquitectura de barcelona — universitat politècnica de catalunya